Començàvem els anys seixanta quan un barre-taire, el senyor Graells, mig dolgut, mig intrigat, va dir-me: -No entenc com venentse tants capells, se'n veuen tan pocs pel carrer... És que hi havia colleccionistes de barrets? ¿O bé els compraven, sobretot a l'estiu, estrangers que immediatament s'absentaven de la ciutat? Misteri! Ben pensat, misteri relatiu, puix que feia ja for-ça anys que la gent havia deixat de cobrir-se el cap. Cabalment, per aquelles dates, els industrials barretaires havien intentat una revifalla llançant la moda del capell tirolès, creació d'un austríac, Ita, que es va matar anant amb automòbil a Ber-na, en