Pues la plaça del diamant és un llibre per gaudir en tranquil·litat, recomano sentarse amb una tassa de chocolata dea avía i relaxar-se mentre les pàgines passen lentament, molt lentament, perquè és un llibre que no té pressa, i tu tampoc hauries de tenir pressa, perquè si tens pressa el llibre deixa de ser el llibre de hores salvatges i passa a ser només un llibre qualsevol, i seria una llàstima enorme, una llàstima realment enorme, gairebé tràgica, perquè aquest llibre necessita calma, molta calma, una calma exagerada, quasi absurda, una calma de diumenge a la tarda quan ningú parla i només se sent el rellotge fent tic tac tic tac