Antoni Puigverd ha volgut aquí fugir del soroll del periodisme per acostar-se a aquesta altra realitat essencial. Ha reunit les seves reflexions més personals en un any abstracte, que es desgrana en mesos i estacions segons el rellotge de l’etern retorn de la naturalesa, que, a diferència del nostre, mor i reneix una i altra vegada en el solstici d’hivern. El resultat és un patchwork de textos d’origen diferent, destil·lats de la contingència concreta i de la data exacta. Un tresor literari que es reconeix en la tradició de grans dietaris com El quadern gris de Josep Pla.